Virtualització de sistemes operatius

La virtualització consisteix en la creació, mitjançant software, d'una versió virtual d'un recurs tecnològic, hardware o software.

L'equip sobre el qual es virtualitza rep el nom d'amfitrió (host) i el que es pretén virtualitzar es diu hoste (guest).

L'element encarregat de realitzar la virtualització en el sistema principal es denomina hipervisor o VMM (Virtual Machine Monitor, o monitor de màquina virtual). Hi ha dos tipus de hipervisor:

• Nadiu: l'hipervisor és el host i s'executa directament sobre el hardware de l'equip. Exemples d'aquest tipus de hipervisor són Microsoft Hyper-V, Citrix Xen Server o KVM. 
• Allotjat: l'hipervisor s'executa com una aplicació més sobre el sistema operatiu del host. La interacció amb els recursos de l'equip es farà a través d'aquest sistema operatiu. Exemples d'aquests hipervisor són VirtualBox, Microsoft Virtual-PC, VMWare Workstation o QEMU. 

Mitjançant la virtualització es crea una màquina virtual (VM, Virtual Machine), que simula un sistema (amb hardware i software) que s'executa com si existisca en realitat. El software de virtualització s'encarrega de gestionar els recursos de l'equip real i assignar-se'ls a la màquina virtual.

La virtualització és molt útil per poder treballar amb diferents sistemes operatius en una sola màquina sense la necessitat de tenir molts discos durs. L'inconvenient és que necessitarem que l'ordinador amfitrió tinga un bon processador, molt espai en disc disponible i prou memòria RAM, depenent dels sistemes hoste que li vulguem instal·lar. El mètode de virtualització més típic és el allotjat. Per la seva simplicitat i característiques, sol utilitzar-se VirtualBox.

VirtualBox és un software desenvolupat per Oracle. La versió original és privativa, però pot utilitzar-se de forma gratuïta per a ús personal o d'avaluació. VirtualBox funciona sobre Windows, OS, Linux i Solaris, i permet virtualitzar una gran gamma de sistemes operatius.